LA SERRA DELS BESSONS
Descripció del paratge
El paratge de la Serra dels Bessons ocupa un espai aproximat d’unes 1500 ha, de les quals tan sols 425 estan declarades com espai d’interès natural. Es pot considerar la primera serrra de transició, el primer contrafort, entre la depressió del Segre-Cinca i la serralada prelitoral (serra la Llena i Montsant). Delimitada al nord per la gran plana d’Urgell, a llevant per la Vall de la Coma-Fondo de l’Aiguamoll i al sud per la conca del riu Set, el seu límit occidental és més imprecís perquè l’orografia alterosa es suavitza convertint-se en un altiplà que decreix d’altitud fins a la zona dels Corrals Nous i el Timorell, ja a les portes de Castelldans.
El seu relleu és força accidentat, amb alts tossals, com el dels Marquesos (que amb 655,9m són la cota més alta de la serra), els Reguers (615,7m), a l’extrem oriental, la Punta del Pouet (653,7m), el tossal del Xiveta (632,8m) i, com no, els Dos Bessons, l’emblemàtic tossal format per dues puntes de la mateixa altitud (594m), alineades nord-sud. Aquest serrall el trobem envoltat d’altiplans i profundes fondalades que, a la vessant nord, drenen la conca de la Femosa, els fondos dels Estiràs, l’Estret o l’Aranyò i, a la vesssant de migdia, la conca del Set, la Vall Seca i Vall dels Marquesos.
Singularitat
La importància i singularitat d’aquest espai li confereix el fet que, per una banda, el seu paisatge constitueix un mosaic molt ben conservat de vegetació natural contínua, sobretot a les vessants, amb cultius tradicionals de la comarca de les Garrigues (ametllers, olivers i últimament la vinya) i per l’altra, que, en aquesta vegetació natural, s’hi observa una clara transició, biogeogràficament parlant, entre la zona continental i la zona mediterrània. Per això, les espècies predominants són la carrasca i el garric, amb formacions de brolles a les zones més planes (sobretot brolles de romaní amb esteperola o foixarda). Però també comencem a trobar espècies que inscriuríem en un àmbit més mediterrani, com ara la ginesta, l’arboç i algunes clapes de bosc de pi blanc, ja a la zona més oriental i elevada, o, fins i tot a les zones més obagues, hi trobem alguns exemplars de roure de fulla petita i auró negre, espècies més pròpies de la regió eurosiberiana.
Fauna
En aquest entorn també hi tenim una molt bona representació de les espècies que viuen en aquest tipus d’hàbitat: petits mamífers, com ara eriçons, musaranyes, tot tipus de rosegadors ( conills, talpons, esquirols); o mamífers més grans com ara el porc senglar, la guineu i, últimament, el cabirol, del qual ja en trobem el jaç en algunes petites balmes i aixoplucs naturals.
Pel que fa a les aus, en destaca la gran riquesa i varietat. Trobem espècies difícils d’observar que només viuen en ambients tranquils i ben conservats, com el duc, l’àguila daurada i l’àguila perdiguera, procedents de les serralades prelitorals; i molts altres rapinyaires, tan diürns com nocturns (l’esparver, l’àguila marcenca, l’aligot, el falcó mostaxut, el mussol, l’òliba, el gamarús…).
També destacaríem la presència d’ocells d’ambients semiestèpics, com el gaig blau, la xixella i el torlit, que conjuminarien amb els rapinyaires i moltes altres espècie de mixons i ocells. Fins fa uns anys, abans del cultiu extensiu de la vinya, també s’hi podía veure el sisó.
Altres valors
Com a la resta de la comarca de les Garrigues, hi ha una gran quantitat de construccions de pedra seca, però possiblement amb una concentració més elevada a causa de l’equidistància i llunyania d’aquest espai amb els nuclis de població propers. Aquest fet, bans de la motorització del camp, feia totalment necessari poder disposar d’una cabana de volta amb un aljub o cisterna a la vora.
Actualment, des dels pobles de les Borges Blanques, Cervià de les Garrigues i Juneda parteixen diverses rutes senyalitzades que segueixen diversos camins rurals que pugen fins a l’altiplà dels Bessons, des d’on, a més de tots els aspectes ja esmentats, es pot gaudir d’unes vistes espectaculars. Cap al nord, es pot veure la depressió del Segre fins al Montsec i els Pirineus, i, cap a migdia, les Serres del Montsant, Prades i la Llena.
El Centre Excursionista des de sempre hem realitat infinitat de sortides a la serra en qualsevol estació de l’any i també, des de fa uns anys, hi hem fixat dues activitats de periodicitat anual al punt més emblemàtic, el tossal dels Dos Bessons: la hissada de la senyera per la diada nacional i la pujada del pessebre el cap de setmana anterior a Nadal. Altres entitats esportives, com el Club Atlètic Borges, també hi fa una torronada el dia de Nadal.
Reivindicació històrica
Les excursions reivindicatives als Bessons també han sigut habituals els útims temps. L’Ateneu Popular Garriguenc, La Banqueta i el Centre Excursionista Borges-Garrigues han sumat les seues veus per tal d’exigir un pla d’usos i gestió per a l’espai natural dels Bessons, que, tot i haver-se creat el 1999, actualment encara no disposa de cap pla que vetlli per la seua existència. Una altra demanda d’aquestes entitats és l’ampliació de les 425 ha declarades espai natural, a la resta dels Bessons o a una part dels tossals, serres i fondalades d’aquest mateix massís.
