COMPROMÍS AM EL TERRITORI
Campanyes en què s’ha adherit el CEBG
Any 2001. Defensa de l’Espai d’Interès Natural dels Bessons
A l’any 2000, l’empresa Bodegas Torres adquirí la titularitat de la finca de l’Aranyó, terme sufragani de Juneda, situat a cavall dels termes municipals de Juneda, les Borges, Cervià i Castelldans. La inquietud i les posteriors accions de defensa sobre l’emblemàtic indret, abastament caminat en desenes de sortides de l’entitat des dels seus inicis, es van despertar a partir que l’empresa va començar a condicionar-la i anivellar-la per al conreu. Es van produir forts moviments de terres i rompudes sobre matollars i brolles que van motivar les protestes de l’entitat junt amb la Banqueta de Juneda, Ipcena i més endavant l’Ateneu Popular Garriguenc. Arran d’això, en aquell moment, es va crear una comissió de seguiment de les obres que ha continuat activa al llarg dels anys i ha proposat nombroses millores en les successives accions de l’empresa sobre la finca.
Any 2004. Campanya contra l’abocador de residus a la vall de les Sivines de Vinaixa
Aquesta campanya va consistir en l’oposició al projecte d’instal.lació d’un abocador de residus urbans i inerts impulsat per TIRSSA, una filial de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) al 2004. Es preveia ocupar una extensió de 134 hectàrees junt a 86 hectàrees més d’accessos a l’est del terme, a la vall de les Sivines. Es temia que les deixalles tractades a l’abocador del Garraf es poguessin traslladar a Vinaixa quan aquell es clausurés l’any 2006 i pel risc de contaminació de les aigües que drenen cap al torrent de la Femosa. Es va constituir la Plataforma Antiabocador de Vinaixa, integrada, a part del CEBG –que hi va tenir un paper molt actiu– per una trentena de veïns del poble i l’assemblea local d’Unió de Pagesos, l’Ateneu Popular Garriguenc, Ipcena, el Grup d’Opinió de Dones de la comarca i la Banqueta. L’afer es va resoldre a través d’una moció contrària al projecte “i a qualsevol altre que pugui perjudicar el medi ambient a la comarca” que es va aprovar per la Comissió de Medi Ambient i per la Comissió de Portaveus del Consell Comarcal el 27 de setembre d’aquell any.
Any 2005. Campanya per un urbanisme sostenible a les Borges
Accions que es van dur a terme en contra de l’aprovació inicial d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que feia unes previsions força expansives, en plena eufòria urbanística. La proposta feia reserves de sòl que permetien duplicar la població de les Borges i posava l’èmfasi en noves àrees de creixement basades en el model de “ciutat-jardí” colmatant tot el terreny disponible entre la trama urbana i les anelles viàries que l’envolten i amb una proposta estrella d’un bulevar del Terrall a l’Institut. Sota el nom de “Les Borges per un urbanisme sostenible” es va crear un grup de treball amb persones de l’Ateneu Popular Garriguenc, el CEBG i la Revista Terrall, i persones a títol individual. La falta d’atenció al nucli antic per frenar la seva degradació i les previsions de nous habitatges, considerades excessives, van dur a convocar un seguit de xerrades i taules rodones on es va convidar diferents experts i una visita guiada pel nucli antic. Es van succeir una sèrie de rèpliques i contrarèpliques fins que el pla va quedar en via morta. Posteriorment, es va endegar un nou pla urbanístic molt més ajustat a les necessitats que és el que actualment es tramita.
Any 2005. Per un arxiu comarcal més cèntric
Arran de la campanya anterior i en continuïtat en el temps, les mateixes entitats, les AMPA dels col.legis i un grup de veïns van instar a l’ajuntament de les Borges a aprofitar l’oportunitat per revitalitzar el nucli antic que s’obria amb el projecte d’Arxiu Comarcal que impulsava la Generalitat. No en va, una de les demandes principals de l’anterior campanya fou apostar pel centre de la població. Inicialment l’ajuntament del moment havia ofert al Departament de Cultura un solar allunyat i poc accessible, enllà de la Comissaria dels Mossos d’Esquadra (on avui es troba el Centre d’Empreses innovadores). Després d’una proposta d’ubicacions al nucli antic, i atesos els requeriments de major superfície, el col.lectiu va orientar la demanda al solar de l’Escorxador Vell, a l’avinguda Jaume I. L’ajuntament ho va rebutjar al.legant que allà s’hi havia de fer un teatre. La campanya per atansar l’arxiu a la gent va durar molts mesos i es va centrar en la necessitat de convertir aquell equipament en un lloc viu, dinàmic i vinculat a la bilbioteca i els centres educatius, i no un simple dipòsit de papers, com s’havia dit des de l’Ajuntament. Finalment, i atès el canvi d’ajuntament que hi va haver, el nou consistori es va comprometre a ubicar-lo al lloc proposat per les entitats però finalment no es va fer.
Any 2006. Campanya contra el parc eòlic de Vilobí, a Fulleda
La Marxa Excursionista de l’any 2006 va transcórrer pels indrets que havia d’ocupar el parc eòlic de Vilobí, a Fulleda i Tarrés, per tal de reivindicar el valor d’aquest indret enfront les rompudes indiscriminades i les afeccions d’índole diversa que representava la construcció d’aquella instal.lació. També es van realitzar al.legacions als projectes exposats a informació pública però no hi hagué continuïtat en les accions i el parc es va acabar construint amb 27 molins que van canviar per sempre la fesomia d’aquesta serra que fa de frontissa amb la Conca de Barberà.
Any 2009. Acord comarcal per a l’energia eòlica sostenible, construïm el paisatge de l’oli- construïm el nostre model de comarca
Davant la possibilitat que el Decret 147/2009, suposés la declaració de bona part de la comarca com a zona de desenvolupament eòlic prioritari i incrementés encara més el nombre de centrals amb el consegüent risc de massificació d’aerogeneradors, un nombrós grup d’entitats i institucions es van unir per demanar per a la comarca un model de producció eòlica sostenible. Aquest model estava basat en un aportació de producció d’energia neta i eficient fixada amb criteris de proporcionalitat amb la demanda i d’acord amb un model que respectés el desenvolupament de les potencialitats garriguenques. L’acord demanava fixar un llindar de potència eòlica instal.lada de fins a 9 cops la demanda d’energia de la comarca que s’establia en 45 MW (405 MW més la demanda interna), establir un percentatge de gestió econòmica directa en relació a la potència instal•lada, en cap cas inferior a la demanda comarcal i que als Ajuntaments afectats els fos concedit per les empreses un punt de connexió a la subestació, en cap cas inferior al 10% de la potència instal.lada en el seu terme. Finalment les Garrigues van ser excloses d’aquestes àrees eòliques prioritàries.
Any 2010-11. Obres de concentració parcel.lària i construcció de basses als Bessons
Accions de defensa de l’indret degut als forts moviments de terra ocasionats per les obres de concentració parcel.lària que promou REGSEGA, de la Generalitat de Catalunya i l’entramat d’empreses Aigües Segarra-Garrigues. L’entitat, junt amb l’Ateneu Popular Garriguenc i la Banqueta de Juneda, i altres entitats com les AMPA dels dos col·legis de les Borges, el Club Atlètic o la Revista Terrall es van activar per exigir la protecció de l’indret.
Gràcies a les reunions mantingudes amb els promotors, aquests van preservar alguns dels elements naturals i patrimonials de més interès i es van realitzar algunes millores a l’espai. També es van adquirir compromisos d’un major respecte al llarg de les obres i al cap de poc temps es va realitzar la primera senyalització de l’espai.
Any 2014. Per la preservació de les Banquetes del Canal d’Urgell
Les diferents entitats de la zona que vetllen pel territori, és a dir, a part del CEBG, la Banqueta i l’Ateneu Popular Garriguenc, van denunciar la desforestació del tram de la 4a sèquia Principal del Canal d’Urgell, a partir del Collet i fins al pont de la Quadra. Això es va produir arran de les obres que la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU), la Casa Canal, en concepte de millora de la canalització va executar a finals de 2013 construint una llera de formigó armat que va suposar l’eliminació total del característic arbrat de l’entorn. Les protestes van derivar en una ordre de paralització de les obres, atès que les Banquetes dels Canals al terme de les Borges va ser declarades Bé Cultural d’Interès Local l’any 2001. Les entitats sempre han reclamat la preservació de les Banquetes del Canal com a patrimoni paisatgístic i natural de la comarca i el seu valor com a incentiu a nivell turístic.
Com a conseqüència de la unió d’entitats de les Borges i Juneda, el dia de l’Arbre de l’any 2014 es va fer conjuntament a la zona deforestada. Posteriorment, l’Ajuntament de les Borges i la Casa Canal van subscriure un conveni sobre el procediment a seguir en cas d’altres actuacions dins el terme municipal, que havia d’afectar tant obres ja executades com obres futures.
Any 2016. Pel rescat de l’autopista AP-2
La saturació de la carretera N-240 i l’alta sinistralitat que se’n deriva, i l’oportunitat que presenta la imminent caducitat de la concessió de l’autopista AP-2, va fer que a primers de 2012 l’Ateneu Popular Garriguenc i Conca 22, un col·lectiu ubicat a Montblanc, comencessin a moure fils per tal de posar sobre la taula el rescat d’aquesta via estatal concessionada l’any 1998, amb nocturnitat i sense rèplica, a Abertis. La concessió finalitza al 2021 i el seu alliberament evitaria l’opció de construir una autovia en paral·lel a la carretera nacional N-240.
El CEBG es va unir al 2016 al grup d’entitats que defensen, a fi de tallar d’arrel la sinistralitat, l’opció del rescat immediat, encara que això passi per compensar econòmicament l’empresa pels beneficis que deixaria de percebre. Si més no, el tram de Lleida a Montblanc és una via amortitzada des de fa més de vint anys, que funciona a un 20% de la seua capacitat. La solució evitaria caure de nou en la cultura de les obres faraòniques, sense cap anàlisi cost-benefici, que són un dels principals despropòsits que han dut el país a la crisi.
Any 2017. Contra els excessos de la fàbrica d’oliasses a la partida dels Masos
Les contínues infraccions de l’empresa General d’Olis ubicada al Mas Roig, un enclavament de les Borges, situat entre els termes Juneda i Castelldans, prop del mas de Miravall, ha dut l’entitat, un cop més juntament amb l’Ateneu Popular Garriguenc, la Banqueta de Juneda i IPCENA, a denunciar l’empresa pels abocaments d’oliasses sobre terrenys forestals, al seu torn il.legalment romputs.
L’historial de denúncies sobre aquesta empresa es remunta a més de 15 anys enrere i els darrers, s’ha centrat en la contaminació atmosfèrica i la reiterada superació dels llindars permesos que provoca constants fumerades i olors sobre els pobles veïns. Això se suma a la contaminació per abocaments d’oliasses al canal d’Urgell i en terrenys veïns, i a les constants ampliacions sense llicència de les instal.lacions de l’empresa. Tot això fins i tot va dur a l’ajuntament de les Borges a denunciar-ho a la Fiscalia al 2013 per delicte ambiental.