El Joan Solé, lo Ferrer de Tall, i el Jordi Giné, lo Marea, van rebre dimecres 30 d’abril en la Festa de l’Esport una menció especial per la seva trajectòria esportiva.

Un dels primers escaladors del qual es té constància a les Borges Blanques és en Jordi Bardia Aldomà (1936). El Jordi es va iniciar en el muntanyisme de la mà del seu pare, en Ramon Bardia Bardia (1904) amb qui va fer els seus primers tres mil pels Pirineus quan tenia 15 anys. A finals dels anys seixanta, entra en contacte amb uns joves de les Borges que s’interessen per l’escalada. Eren el Joan Solé (“lo Farré de Tall”) i en Jordi Giné (“lo Marea”), als quals els va transmetre els coneixements i tècniques d’escalada de la seva època.

També en aquella època es van crear a les Borges Blanques unes agrupacions escoltes que organitzaven activitats destinades als joves del poble, els “Caus”. Un d’ells el dirigia un capellà, mossèn Jaume, que portava als nois a fer activitats i excursions els dies de festa. Una d’aquestes activitats era el descens amb corda per marges i penya-segats. Aquestes engrescadores activitats i la lectura de llibres, revistes i articles publicats a l’època que els queien a les mans (molt pocs, si es comparen amb l’àmplia bibliografia existent avui en dia), van fer engrescar un grup de nois de les Borges, que va iniciar la recerca de qualsevol paret o agulla de roca de les nostres contrades. Sols o acompanyats del Jordi Bardia, sovint coincidien a la Riba amb escaladors de Valls, Reus, Montblanc, Tarragona o fins i tot algú de Barcelona. El Jordi Giné i el Joan Solé formaven part destacada d’aquest grup de joves entusiastes.

Ells van ser els pioners de moltes activitats de muntanya a la comarca en un moment en què eren molt pocs els qui, en terres lleidatanes, es dedicaven a fer escalades, ascensions a muntanyes, esquí o baixades de barrancs. Volem recordar-ne unes quantes:
– 1970/72 Primeres escalades a la Vall del Riu Brugent, a la Riba i a la resta de parets rocalloses de les muntanyes de Prades.
– 1972 Escalades a la paret del Congost de Terradets. Algunes de les primeres vies d’escalada obertes porten el nom que els van posar ells.
– 1973 Descobriment dels Alps Francesos i Suïssos. Ascensió al cim del Montblanc, el sostre d’Europa i al Mont Rosa.
– 1978 A l’estiu, ascensió al cim del Vignemale, al Pirineu francès, pel Couloir de Gaube i la cara nord de la Pique Longe (3.298 m).
– 1978 Al mes de desembre, escalades a les muntanyes de l’Hoggar, a Algèria, al cor del desert del Sàhara.
– 1979 A l’estiu, escalades a les Dolomites Italianes, a la cara sud de la Cima grande di Labaredo, La Tofana, via Divona, etc.
– 1979 Al setembre, travessa integral de les crestes de Salenques, Aneto, Maladetes i pic d’Alba (als Pirineus).
– 1980/90 Diferents travesses d’esquí de muntanya als Pirineus i als Alps, on també van baixar diversos barrancs.

El Joan i el Jordi, conjuntament amb el Manel Giné i altres joves, van començar a madurar en aquella època la possible creació d’un centre excursionista. La data oficial de fundació del Centre Excursionista Borges – Garrigues va ser el 31 de gener de 1982 i la nova entitat es va presentar al públic el dia 26 de març d’aquell mateix any. El Joan ja va formar part de la primera junta directiva de l’entitat com a vocal, i des de llavors sempre ha estat vinculat al centre principalment instruint i acompanyant els joves que es volien apropar al fascinant món de la muntanya. El Jordi també ha estat sempre molt involucrat amb l’entitat. Va ser el dissenyador del nostre logo i actualment és el president de l’entitat.

Moltes gràcies per transmetre el vostre entusiasme i amor per la muntanya a tants borgencs i haver portat l’entitat a superar els 25 anys.